L’altre dia estava esperant el 50 davant de la Facultat, direcció plaça Espanya. Era el migdia, anava cap a la classe de ioga.
Finalment (el 50 sempre triga molt...), un noi em diu “Ahora llega el 50”. “Ah, gràcies, l’agafo”, li contesto, i m’apropo a la vorera. L’autobús s’atura, obre la porta i jo m’agafo a la barana per pujar quan de sobte sento el mateix noi que diu “Pero no, ¡no lo puedes coger!”
Giro el cap i me’l miro amb cara interrogant, celles aixecades, ulls molt oberts, gairebé se m’obre la boca i tot... “¡Es demasiado grande y pesa mucho, no lo puedes coger!”
Esclafeixo a riure, acabo de pujar i des de dalt li engego “Ala! Molt bona, aquesta!” El sento riure.
M’encanta la gent capaç de fer-me bromes amb naturalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada