Plou, és obvi

Plou. Ho ha fet tota la tarda. Camino Sardenya amunt, direcció Pare Claret. L'impermeable posat. "Xueve", sento al meu costat. Penso que aquest argentí
parla pel mòbil, no m'ho diu a mi, no m'ho pot dir a mi. és tan evident que plou que de tan òbvia, la informació no és pertinent. "Sigues informatiu",
deia alguna de les màximes de la cooperació comunicativa.

Torno a sentir al costat "Xueve, cuidado que xueve bastante". Ah, un nou detall, era un avís. I ara sí que va per mi, l'argentí de la veu m'ha tocat lleument
el braç. "Gràcies. I bona tarda", li dic amb un somriure que vol dissimular la perplexitat.

Continuo caminant carrer amunt tot pensant quina imatge es devia fer l'amable argentí d'una dona cega passejant sota la pluja...