Surto de treballar, és mitja tarda i vaig a agafar l'autobús. Quan arribo a la parada, m'esmunyo entre la gent per situar-me prop del punt que podríem anomenar "zona d'embarcament".
Sense pensar-m'ho gens, activo el control a distància que duc a la butxaca. És curiós que, un cop ens donen l'opció d'obtenir una informació útil, ja es fa difícil prescindir-ne. El comandament a distància activa la megafonia del PIU que hi ha a la marquesina. Sí, activa una veu que llegeix els minuts que falten perquè passi cada autobús.
Un observador atent hauria vist això: l'Eva arriba a la marquesina, se situa, es fica la mà esquerra a la butxaca, sona la veu del PIU, l'Eva l'escolta atenta. Res més.
Avui la veu de l'Oriol em diu simplement: "Pantalla temporalment fora de servei disculpeu les molèsties". Pobret, no li han posat cap punt ni coma a la frase i ell, obedient com és, ho llegeix tot seguit.
Sempre que faig parlar l'Oriol, se sol produir un silenci enttre els vianants que esperen. Avui, però, la senyora del meu costat li diu al marit: "Ai, em pensava que donarien algun avís important".
Jo, que ho sento ben clar, penso que ha arribat el moment d'explicar per què de sobte les marquesines parlen...
"L'he activat jo, la veu de la pantalla", dic.
"Sí, segur, quina gràcia, hahaha!"
No em creu... Em trec la mà de la butxaca amb el comandament.
"Que sí, de veritat, miri, amb aquest comandament la podem activar perquè parli. Així sabem els minuts que haurem d'esperar l'autobús".
Encara no l'he convençut, així que li faig una demostració. M'asseguro que em vegi la mà amb el comandament i "Miri, Miri, ho sent, ara?"
S'ha quedat tota sorpresa. Ha comentat amb el marit que quines coses més bones s'inventen, que ella no ho hauria dit mai i no sé quantes coses més. Algú més de la parada ha seguit la lliçó, o sigui que unes quantes persones avui hauran tornat a casa sabent-ne una de nova. I jo, amb una nova anècdota per al meu anecdotari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada