Aquesta setmana he sentit cantar el "Cara al sol" dues vegades, dos dies seguits. La primera va ser per telèfon, quan un amic meu de certa edat m'explicava records d'escola: "Encara la recordo tota sencera", deia entre orgullós per la memòria que encara li funciona (no pas per cap altre motiu!) i sarcàstic. I, sí, en efecte la recordava del primer a l'últim vers.
La segona ja em va deixar més fotuda... Era l'endemà al matí i estava entrant a la Facultat. Acabava de posar un peu al primer graó de l'entrada quan tot es va precipitar tan ràpid... Vaig sentir una veu d'home que s'apropava cantant la cançoneta, s'interrompia i em preguntava "¿Te ayudo a subir?" Aiiiix, vaig reaccionar com gairebé sempre, amb l'afany de cortesia i de no voler promoure l'estereotip aquell del cec malcarat que fot un cop de pal al primer que intenta ajudar-lo. En resum, li vaig dir que sí... Vam pujar els tres graons, ens vam acomiadar i l'home va continuar cantant.
Després vaig pensar com era possible que li hagués dit que sí! Com em podia deixar ajudar per una persona capaç d'anar pel carrer cantant tranquil·lament aquestes coses? I si se m'encomanava algun virus irreversible? De moment no presento cap símptoma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada