T'he dut amb mi arreu on tu em vas dir
Que jo havia de viure
I he après amb tu a fer i desobeir
Per tal de ser més lliure.
Per fugir d'aquest temps i vèncer somrient
tot el que ara m'afoga
I no em deixa collir una rosa dels vents
Sota el raig de la lluna.
[...]
Ma llibertat, com m'has anat desfent
Dels meus costums de sempre.
M'has ensenyat a viure en soledat
I a saber-me entendre.
(M. Rossell, Ma llibertat, dins Marina Rossell canta Moustaki)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada