Mireu quin pensament més absurd he tingut aquest matí... He arribat a la Facu, he fitxat i estava travessant el jardí cap al meu edifici. Després d'uns dies freds i grisos, avui fa un solet que enamora. El cas és que, abans d'entrar a l'edifici, no he tingut cap cosa millor per pensar que aquesta: "Veus, si fumessis, ara t'encendries un cigarret i t'estaries aquí cinc minuts gaudint del sol". Una idea boja, oi? Com si no ho pogués fer així perquè sí!
M'he fet riure jo mateixa i he continuat caminant. Avui no ho he fet, però potser demà sí que m'aturaré cinc minuts al jardí per respirar raigs uva naturals abans d'endinsar-me en l'ambient artificial de calefacció. Malgrat que, tot s'ha de dir, amb això de la crisi sembla que hem posat una mica de seny i els despatxos ja no estan tan escaldufats com altres hiverns.
Ei, que consti que mai m'he posat un cigarret encès entre els llavis! Més absurd encara el pensament...
Imagina't el mateix escrit sent un exfumador recent, jejeje...
ResponEliminaDoncs molts ànims, Maurici! Siguis qui siguis, no hi tornis!
ResponElimina