Aquest matí, primer dia de feina després de les vacances, he recuperat el meu camí habitual cap a la Facultat. Com sempre, he caminat un tros per davant de la façana principal fins a la porta de costum, on tinc el rellotge de marcar. És la façana de la Gran Via, que en algunes zones delimita el jardí del nostre petit campus universitari urbà.
Ja estic acostumada que, de tant en tant, algunes branques xafarderes del jardí treguin el cap per sobre del mur. De vegades em fan la clenxa al mig, de vegades algun branquilló em fa pessigolles al nas i de vegades, fins i tot, alguna fulla m'acarona sensualment el coll. en el pitjor dels casos, en general només em cal un gir de cintura cap a la dreta, al més pur estil boxejador, per esquivar l'escomesa, d'altra banda inofensiva.
Però avui es notava que el jardiner havia fet el merescudíssim mes de vacances. Avui no hi havia una branca despistada, ni unes quantes fulles joganeres... Més aviat semblava que mig jardí em donava la benvinguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada