dissabte, 27 d’agost del 2011

In memoriam

A l'abril vaig escriure aquestes línies en record de la meva amiga Sandra, sevillana, que acabava de morir. Algú ho va qualificar de poema, però per a mi són simplement quatre ratlles molt sentides i dedicades a una noia riallera, positiva, dolça i amant de la lluna. 

Ara que ja ha sortit a la revista de l'associació >DEBRA, ja ho puc compartir aquí. 


Pensant en tu un cop més, Sandra:  

La luna luce brillante allá entre las estrellas.
Todavía más brillante resplandece esta noche, porque tú estás en ella, mujer de la luna.
Luna lunera, cascabelera, allá en el cielo.
Y tu risa de cascabeles me llega desde lo más alto,inconfundible, desde la luna llena.
Pediré al cuarto creciente que me abrace con tus brazos y en el cuarto menguante te acunaré entre los míos.
Cascabelera mujer de la luna, ven, sal, no te escondas en la luna nueva.
Luna lunera, vuelves ya a reír entre las estrellas. 

I aquí teniu la foto d'un tapís que li vaig fer:

2 comentaris:

  1. Molt bonic, Eva! Estàs feta una artista, tant a nivell literari com tapisser!

    ResponElimina
  2. M'emociona,tornar a llégir aquestes ratlles tan sentides per tu...Ara ja són sentiments de totes!!!

    ResponElimina