Hi ha gent que de seguida pateix. La senyora d'aquesta conversa se'm va apropar al quiosc un dissabte a les dotze i deu del migdia. Va començar a parlar així, tal com raja:
-- Vostè sap si hi ha hagut algún accident aquí?
-- Bon dia. Un accident? Que jo sàpiga no.
-- Ai, és que he quedat amb la meva filla aquí a les dotze i no hi és!
-- Jo sóc aquí des de quarts de deu i no he sentit res d'especial.
-- No? O potser algú li ha comentat alguna cosa...
-- No, senyora, aquí aquest matí no hi ha hagut cap accident. No s'amoïni, ja vindrà, la seva filla.
I això és tot. No es va acomiadar ni res. Va marxar tan de cop com havia arribat. Jo acabava de sentir les notícies de les dotze a la ràdio, però, tot i així, vaig voler consultar l'hora, no fos cas que el temps s'hagués escolat més ràpid del compte. Però no, només eren les dotze i deu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada