dissabte, 8 de desembre del 2012

Ensaïmades i hondurenyes

Les ensaïmades de Mallorca poden ser farcides o llises. Són llises quan no porten res a dins, quan són buides.

Si això fos una pel·lícula, ara hi podria haver una fosa a negre per indicar canvi d'escena...

Un dia parlava amb una amiga hondurenya i m'explicava el següent:

-- Cuando cerré la cocina me quedé un rato en el bar acompañando a José, porque había tomado mucho toda la noche y estaba mareado. Casi se fondeó con la cabeza sobre la mesa y sus diz-que-amigos por allá, querían dejarlo liso. ¿Se imagina? ¡Sus propios amigos!

Ho havia entès, però me'n vaig voler assegurar:

-- Què significa que volien "dejarlo liso"?

-- ¡Robarle todo lo que llevaba, Eva, vaciarle los bolsillos!

Una altra fosa a negre...

No m'imagino quin lligam remot hi pot haver entre l'illa del Mediterrani i el país centreamericà per explicar la coincidència de significat del mot llis. Segurament cap, i es tracta ni més ni menys que d'això, d'una coincidència. Tot i que, de vegades, els camins de les paraules són insondables.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada