Sara i July

Avui he somiat en la Sara. Era estrany, com en la majoria de somnis... La Sara era amb la seva mare a Reina Elisenda, l'escola on els meus germans i jo vam fer l'EGB. Jo hi havia anat de visita i em trobava amb elles a la sortida, obrint la reixa metàl·lica que surt al carrer Olot. El cas és que ni la Sara ni la seva mare pertanyen al meu microcosmos de Reina Elisenda. Bé, coses dels somnis, potser ha estat un recordatori perquè escrivís aquesta entrada.

La Sara (que en realitat no es diu així, però em permetreu que en preservi l'anonimat) la trobo alguns matins a l'autobús. Ella va amb la seva mare i una bona companya camí de la guarderia. Ara que hi penso, és possible que ja no la torni a trobar, perquè aquest curs que és a punt de començar ja anirà a l'escola. Sí, la Sara té tres anys.

Quan elles tres pugen, jo ja hi sóc. Mentre la mare marca la targeta, la Sara busca seient a la banda de davant de l'autobús. Mare i filla seuen de costat, la companya es queda on pot, sempre prop d'elles. Més d'una vegada han segut just davant meu i n'he pogut sentir les converses.

La Sara xerra molt i, per l'edat que té, molt bé. Sempre li explica a la mare coses de les seves amiguetes de la guarderia, li canta alguna cançó o s'inventa alguna fantasia amb la joguina que porta a la mà. Sí, sol dur una joguina.

-- Mira, mama, ara li estiro aquesta pota. Uuuuup, l'estiro i torna a lloc, hahaha!

-- Va, Sara, que trucarem el papa. Li explicaràs quins pantalons portes avui? -diu la mare.

-- Hola, papa! Som a l'autobús. Avui la mama m'ha posat els pantalons de maduixetes.

Pengen i la Sara torna a la joguina.

-- Va, mama, ara tu. Estira-li la pota verda.

-- Quina és la verda? -pregunta la mare.

-- Aquesta, té, estira-la fort! Hahaha!

Arriben a destinació. La Sara va cap a la porta i espera. La bona companya s'alça de terra, de vegades s'espolsa com per treure's la mandra. La mare de la Sara l'agafa de la corretja i van juntes cap a la porta.

-- Sara, dóna'm la mà, eh? -diu la mare-.

L'autobús obre la porta i sento l'última frase de la mare, que ja ha agafat la nansa blanca de l'arnés del seu gos pigall.

-- Good girl, July, come on. Anem, Sara.