Creuo un carrer, enfilo el xamfrà i pam, topo amb unes cames.
--Ui, perdó -dic.
--Ai, perdona -em diuen.
Faig un gest de comiat amb la mà i continuo caminant.
--Sigue tranquila, ya no hay más piernnas -sento darrere meu.
La noia de les cames i jo riem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada