Gent simpàtica 2

Heus ací la segona anècdota divertida de les últimes setmanes. Va passar en un autobús, un altre clàssic d'aquest bloc.

Aquell dia feia una ruta no habitual i vaig agafar un 55. Coneixia a grans trets el circuit i esperava que la megafonia interior m'indiqués les parades, o sigui que vaig pujar ben tranquil·la. Però ai, les coses sempre fallen quan menys ens ho esperem, i la megafonia d'aquell 55 estava muda. "Bé, què hi farem, aplicaré la vella tècnica de preguntar", em vaig dir.

--Perdoni, aquest va fins a Vilamarí amb avinguda Mistral, oi? -jo ja ho sabia, que sí que hi anava, però és una bona manera d'iniciar la conversa amb el veí de seient.

--Sí, sí -em va respondre un senyor-. Llàstima que jo baixo abans, si no l'avisaria. A veure..., jo baixo al mercat de Sant Antoni..., doncs la seva deu ser dues parades més enllà.

Pobre, es va passar uns minuts rumiant i contrastant la informació amb el seu acompanyant. Eren dues més enllà, eren tres, perquè hi ha la de Rocafort, també hi ha la de...

--Sí, jo diria que és la segona després de la meva.

--No s'amoïni, ja ho demanaré al conductor -em sentia amb el deure de tranquil·litzar-lo, perquè encara hi donava voltes.

--Bueno, i si m'equivoco, disculpi'm, eh? No serà per mala fe -va dir rialler.

--Clar, home, ja ho sé, hahaha!

--No s'enfadi amb mi, eh? Clar que, si un dia ens tornem a trobar, vostè tampoc em veurà, hahaha, i jo canviaré una mica la veu i ja està, hahaha!

Finalment, va resultar que la meva parada era la que feia quatre... M'ho va dir el conductor, en aquell cas força malcarat (ep, que no és la norma, n'hi ha molts d'amables!).