El tema de les orelles m'ha fet pensar en altres parts del cos que ens podem veure, si més no de forma metafòrica. Aquí us presento una expressió que només he sentit dir a una persona. Devia ser una invenció seva, doncs.
El meu avi matern deia coses molt sàvies, però també era un bromista que podia anar sol. El cas és que quan jo era petita i m'agafava un atac de riure (cosa gens infreqüent), va i em deia "Eva, que te l'has vist?", i ja em teniu a mi trencant-me la closca per descobrir què coi em podia haver vist que em fes tanta gràcia.
Cada vegada, innocent de mi, li preguntava a què es referia i ell, és clar, només reia i m'assenyalava amb el dit. En algun moment vaig decidir que es devia referir a la punta del nas... Llavors, us ho podeu imaginar, venien els esforços infructuosos de mirar guenyo per veure'm la punta del nas sense agafar un mirall...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada