A la Fundació Joan Miró

Diumenge vaig anar a la Fundació Joan Miró a fer una visita guiada per l'exposició temporal "Joan Miró, l'escala de l'evasió". Era una visita organitzada especialment per a cecs i deficients visuals, amb una guia molt experimentada.

He de confessar que em rosegava la curiositat veure com ens farien arribar a un grapat de cecs la pintura de Joan Miró... Dos grapats, vam ser al final, unes deu persones. La veritat és que abans de perdre la vista jo no m'havia interessat mai gaire per l'art; per la literatura sí, però per la pintura... És a dir, que els meus records visuals de l'obra mironiana són escassos i en destaca bàsicament la sorpresa i la incomprensió d'aquelles taques de colors, ratlles negres, alguns ulls i, naturalment, l'estrella blava d'una entitat d'estalvi.

En definitiva, us puc dir que vaig gaudir de l'experiència i, fins i tot, de la genialitat del mestre. I he afegit al meu sac de records una sèrie de noves "imatges" de quadres que no havia vist mai.

Vaig copsar el detallisme de "La masia" del Miró més figuratiu. Els braços exageradament estiregassats de l'"Home i dona davant d'un munt d'excrements" em van transmetre la força d'una discussió pel món tan emmerdat de la guerra. El cos de la "Dona somiant l'evasió" (amb la simbòlica escala) em va portar a la deformitat, de vegades tan impossible, del món dels somnis. Em va captivar la immensitat corprenedora dels "Blaus". Vaig sentir "L'esperança del condemnat" gràcies a tres ratlles i unes quantes taques i esquitxos. Finalment, em va tornar a mirar l'ull il·luminat de l'"Autorretrat".

Tot això gràcies a unes bones explicacions que ens ho descrivien i interpretaven al detall, acompanyades de la lectura de fragments escollits del pintor. També gràcies a cinc làmines en relleu, de cinc quadres representatius, sàviament elaborades per a l'ocasió.

Aclareixo que no hi havia làmina de tots els quadres que he esmentat dos paràgrafs més amunt. Dels sis que comento, només en vaig poder tocar quatre. Em sabríeu dir quins? ;-)

Agraeixo l'experiència a la Fundació i, molt especialment, a les responsables de l'empresa Comaccess