Proveu-ho

Segurament ho heu experimentat alguna vegada: el dia que us lleveu girats, sembla que tothom està de mal humor. Aneu pel carrer amb el nas tocant als genolls, la cara de pomes agres, i és ben bé com si tota la gent amb qui us creueu estigués emprenyada amb vosaltres.

I quan teniu un bon dia? Potser no us hi heu fixat tant... No us fa l'efecte que tothom somriu més? Jo tinc molt clar que sí. Ho noto molt amb el to de veu de la gent i, fins i tot, en la quantitat d'ajuda que rebo.

Ja heu vist en entrades anteriors que ser cega em dóna l'oportunitat d'interactuar força amb gent del carrer, desconeguts espontanis que m'ofereixen un cop de mà. Doncs bé, els dies que em sento bé, que deixo la cara de pomes agres sota el coixí, els intercanvis són molt més abundants i enriquidors.

Aleshores, potser un dia emboirat pot deixar de ser-ho si ens ho proposem... Perquè, és clar, si anem pel món escampant mals humors, al final la capa de boira ens engolirà. Ara bé, i si trenquem el núvol amb la llum d'un somriure?

Més d'un dia ho he provat i funciona. Surto de casa amb la vena girada, però tanmateix amb ganes d'endolcir les pomes de la cara i treure'm la grisor del damunt. Pujo a l'autobús i, en lloc de xiuxiuejar un "Bon dia" de compromís, inflo els pulmons, descontracturo el rostre i descarrego un "bon dia" sincer. Llavors el conductor em sol respondre amb bon to i ja ho tenim, el forat a la boira ja està fet. Continua l'agraïment perquè hi ha un seient lliure, un somriure intern perquè tinc mitja horeta per endavant per llegir, el riure per sota el nas perquè sento un nen que parla amb veu d'espinguet... Mil cosetes i la boira s'esvaeix.

És que tot s'encomana i, posats a fer, encomanem somriure, no? Us proposo que ho proveu.