La intel·ligència del mosquit

Una nit d'aquestes vacances vaig compartir l'habitació durant unes hores amb un mosquit. Segurament també hi vaig compartir el llit... Diuen que els mosquits tigre són silenciosos, o sigui que el meu era un simple i tradicional mosquit colloner.

M'havia adormit plàcidament creient-me sola a la cambra. Però cap a quarts de tres es va trencar la quietud nocturna: em vaig despertar de sobte rascant-me la cuixa esquerra desesperadament, gairebé brutalment. Hi tenia dues faves que enmig de la boira del son em van semblar grosses com una moneda de 2€. Exagero? Potser sí...

A partir d'aquí es van precipitar els esdeveniments. Em vaig posar crema a la cuixa per calmar la picor, fent-hi una bona frega. Regnava el silenci, no sabia pas on s'amagava el vampir. Potser dormia amb la panxa plena en un racó del meu llit, qui ho sap.

Em vaig estirar de nou,vaig respirar unes quantes vegades per oblidar la picor i em vaig arronsar de costat, cuixa, braç, coll i cara ben exposats a una nova queixalada. Ja m'endormiscava...

I llavors el vaig sentir! Sempre he pensat que els mosquits tenen un sensor especial que els permet detectar quan la víctima s'està adormint, i és llavors quan s'apropen i comencen a brunzir prop de l'orella.

Unes quantes manotades. Silenci. Somnolència. ZZZZZZZZZZ. Sobresalt. Bufetades a la galta, l'orella, el cap. Em tapo amb el llençol fins a l'orella. M'endormisco. ZZZZZZZZZZZ. Brando el coixí. M'és igual on l'esclafi, l'important és assassinar-lo. Silenci. Son soneta. ZZZZZZZZZ. I una nova fava, ara a la cella.

Decideixo emprendre una tàctica més activa. Fet i fomut ja són les quatre i porto tres picades. Decideixo sortir de l'habitació i encendre els llums de la casa. Només espero atreure l'enemic fora de l'habitació i amb tot plegat no despertar la meva germana. Per donar temps a la bèstia sanguinària, vaig al lavabo, em preparo un got de llet i me'l prenc asseguda al sofà, tot amb molta parsimònia. En la batalla el temps és un aliat.

Passada una estona prudencial, tanco els llums i me'n torno al llit, convençuda de no compartir-lo amb ningú. Aquest cop no em cal ni endormiscar-me... ZZZZZZZZ. El cabronàs! M'estava esperant! Encara té gana, no l'atreu la llum, no li penso tirar spray, és ràpid i persistent...

Però jo sóc més intel·ligent! El faré sortir delicadament, agafant-lo de la maneta i acompanyant-lo de bones maneres ;-) La meva tàctica serà la paciència.

M'assec al llit i l'espero. No triga a apropar-se amb el zzzzzzz. M'aixeco lentament i em quedo quieta, dreta. L'espero uns segons i zzzzzzz. Això funcionarà! Faig tres passes lentes cap a la porta. Encara hi és? Sí, zzzzzzzz prop de l'orella esquerra. Obro la porta i trec mig cos a fora. Silenci. I sí, zzzzzzz ara per la dreta. Dues passes més fora de l'habitació i a esperar el zzzzzz. No falla! Ara ja sóc a bona distància de la porta, així que me l'espanto violentament, sacsejo cap, braços, tot el cos, i corro cap a l'habitació. Tanco la porta.

Espero. Silenci! Em fico al llit. Silenci! Em tapo. Silenci! Em relaxo. Silenci! M'adormo. Silenci!