Inesperadament en català

- Quina parada és aquesta, sisplau?

- Passeig de Sant Joan - València.

He fet la pregunta a l'autobús, perquè no porta megafonia i per un moment pensava que ja era més a prop de casa. L'he feta a una parella que hi ha dreta al meu costat i que parlen entre ells en un castellà de marcat accent argentí. I l'he feta en català per convicció.

Confesso, tanmateix, que en un racó íntim del meu cor de catalanoparlant militant, m'esperava la resposta en castellà o, fins i tot, un "¿Disculpe, cómo dijo?"

Però oh, sorpresa... Ha respost la dona amb una fonètica catalana més que correcta: la fricativa de "Joan" ben sonora, seguida d'una bona u i tot plegat amb unes neutres prou neutralitzades. Les e una mica massa tancades, no es pot demanar la perfecció.

- Gràcies.

- On has de baixar?

- Ui, encara em falta, vaig a Ramon Albó.

- Ah, nosaltres baixem abans. No et podrem indicar.

- No s'amoïnin, ara ja estic situada.

Ara és l'home qui parla. Igual que ella, té una bona fonètica amb un lleu accent foraster. Seguim el trajecte i ells reprenen la seva conversa sessejant.